Salvador

Amb motiu de l'emissió ahir nit per TV3 de la pel·lícula "Salvador" de Manuel Huerga m'he decidit a escriure aquest post. Salvador Puig Antich va ser el darrer assassinat que va perpetrar Franco a la seva dictadura i degut al ressò mundial i la injustícia de l'execució ha esdevingut un referent per una sèrie de generacions que van patir la dictadura i s'hi van enfrontar. Tinc amics que van viure-ho en primera persona que no han volgut ni anar a veure la pel·lícula per la intensitat dels records que encara guardaven d'aquells fets succeïts l'any 1974. En un pais acostumat a tapar-ho tot per la por a una segona guerra civil resulta que tenim les catifes lluents per sobre i plena de fantasmes si les tombem. "Salvador" és una sacsejada a la memòria i sobretot un cant a la intel·ligència i a la capacitat humana de canvi per sobre de tota ideologia previa. A tall d'exemple la relació que s'estableix entre el carceller (Leonardo Sbaraglia) i Salvador Puig Antich (Daniel Brühl) -i que va ser així realment- evolucionant d'una manera molt emotiva i recordant-nos la relació estreta que mantenen el desconeixement i les fòbies.

Presó Model de Barcelona - 2 de març de 1974 - 9:40h: moria executat al "garrot vil" Salvador Puig Antich a l'edat de 25 anys acusat d'un assassinat que mai va resultar provat.

"I si canto trist" Lluís Llach (BSO)