Que el món és un lloc ple de contrastos i injusticies ja ho sabem tots; molts factors ens ho demostren dia a dia i un d'ells és la cadena alimentaria que pensada exclusivament en l'obtenció de beneficis crea un excedent que a diari engreixa els abocadors de tot el món. Mentrestant, això sí, altres milions d'éssers humans es moren de gana. Aquest seria un extracte del que Erwin Wagenhofer ens convida a reflexionar amb el seu documental "Nosotros alimentamos al mundo" donant una ullada a les connexions globalitzades dels productes que consumim, l'efecte que té en els productes, en les persones i oferint-nos dades esgarrifoses i sorprenents. Una surrealista paradoxa que les hortalisses cultivades a Almeria és venguin al Senegal quatre vegades per sota del preu del producte local; la raó, l'afany dels governs europeus en subvencionar l'agricultura macroproductiva al primer món, fet que prellonga l'agonia del sector en comptes d'aportar cap solució. Resultat: les verdures van cap al sud i els africans es juguen la vida a l'estret anant cap al nord. Un aspecte del documental que m'ha agradat especialment; el director no alliçona ni jutja a ningú i és capaç d'asseure's amb la mateixa actitut tant amb el director general de Nestlé com amb un pescador respectuós amb el cicle natural. Senzillament s'exposen els fets i la reflexió corre de la nostra part, aquí està l'autèntica força d'aquest rigurós i esplèndid documental.P. Té la pel·lícula un missatge?
R. "Si tingués missatge l'enviaria per correu." Roman Polanski
R. "Si no tingués missatge, treballaria a Correus." Erwin Wagenhofer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada