dissabte, 29 de novembre de 2008

Salvador

Amb motiu de l'emissió ahir nit per TV3 de la pel·lícula "Salvador" de Manuel Huerga m'he decidit a escriure aquest post. Salvador Puig Antich va ser el darrer assassinat que va perpetrar Franco a la seva dictadura i degut al ressò mundial i la injustícia de l'execució ha esdevingut un referent per una sèrie de generacions que van patir la dictadura i s'hi van enfrontar. Tinc amics que van viure-ho en primera persona que no han volgut ni anar a veure la pel·lícula per la intensitat dels records que encara guardaven d'aquells fets succeïts l'any 1974. En un pais acostumat a tapar-ho tot per la por a una segona guerra civil resulta que tenim les catifes lluents per sobre i plena de fantasmes si les tombem. "Salvador" és una sacsejada a la memòria i sobretot un cant a la intel·ligència i a la capacitat humana de canvi per sobre de tota ideologia previa. A tall d'exemple la relació que s'estableix entre el carceller (Leonardo Sbaraglia) i Salvador Puig Antich (Daniel Brühl) -i que va ser així realment- evolucionant d'una manera molt emotiva i recordant-nos la relació estreta que mantenen el desconeixement i les fòbies.

Presó Model de Barcelona - 2 de març de 1974 - 9:40h: moria executat al "garrot vil" Salvador Puig Antich a l'edat de 25 anys acusat d'un assassinat que mai va resultar provat.


"I si canto trist" Lluís Llach (BSO)

dimecres, 19 de novembre de 2008

Una d'en Ferreres

El Ferreres és una de les ments més lúcides i enginyoses del nostre pais. Ho demostra dia rere dia al seu petit balcó mediàtic on destil·la l'essència del dia a dia amb precisió milimètrica. Recordo fa anys quan va canviar La Vanguardia per El Periódico poc abans que el darrer tregués l'edició en català, una iniciativa lloable, exitosa i rendible. Moltes van ser les preguntes arran del "transvassament" i ell sempre se'n va mantenir al marge; tot un detall d'elegància i bona pràctica professional. Molt poques vegades les seves histories condensades m'han deixat indiferent i la majoria m'han plantat davant dels ulls una realitat passada pel potent i efectiu sedàs de la ironia. L'habilitat d'aquest comunicador per posar en evidencia les escenificacions teatrals de la classe política i dur-nos enfront la crua realitat sempre ha estat notable, conscient -suposo- de la importancia de ser prou ingenus per creure'ns el que ens diuen però també amb un peu ben aferrat a terra, no sigui cas...

"Catalunya és un holograma de pais."
Quim Monzó

diumenge, 9 de novembre de 2008

"We feed the world"

Que el món és un lloc ple de contrastos i injusticies ja ho sabem tots; molts factors ens ho demostren dia a dia i un d'ells és la cadena alimentaria que pensada exclusivament en l'obtenció de beneficis crea un excedent que a diari engreixa els abocadors de tot el món. Mentrestant, això sí, altres milions d'éssers humans es moren de gana. Aquest seria un extracte del que Erwin Wagenhofer ens convida a reflexionar amb el seu documental "Nosotros alimentamos al mundo" donant una ullada a les connexions globalitzades dels productes que consumim, l'efecte que té en els productes, en les persones i oferint-nos dades esgarrifoses i sorprenents. Una surrealista paradoxa que les hortalisses cultivades a Almeria és venguin al Senegal quatre vegades per sota del preu del producte local; la raó, l'afany dels governs europeus en subvencionar l'agricultura macroproductiva al primer món, fet que prellonga l'agonia del sector en comptes d'aportar cap solució. Resultat: les verdures van cap al sud i els africans es juguen la vida a l'estret anant cap al nord. Un aspecte del documental que m'ha agradat especialment; el director no alliçona ni jutja a ningú i és capaç d'asseure's amb la mateixa actitut tant amb el director general de Nestlé com amb un pescador respectuós amb el cicle natural. Senzillament s'exposen els fets i la reflexió corre de la nostra part, aquí està l'autèntica força d'aquest rigurós i esplèndid documental.

P. Té la pel·lícula un missatge?
R. "Si tingués missatge l'enviaria per correu." Roman Polanski
R. "Si no tingués missatge, treballaria a Correus." Erwin Wagenhofer

dissabte, 8 de novembre de 2008

Els nous líders

Una de les entrevistes que més m'han agradat darrerament és la que us penjo en aquest post. Es va fer a Mary Lou Quinlan, experta en marketing per a dones. Algunes de les afirmacions que fa són per enfatitzar que el lideratge autoritari que pretèn obediencia i sumissió està en vies d'extinció i que actualment el gran actiu de qualsevol lider és l'emoció. Obama és probablement l'únic candidat dels Estats Units al que hem vist plorar sense reserves; aquesta fragilitat (no vista com a tal sinó com a transparència i autenticitat) sumat a la determinació en la presa de decisions l'han fet fort davant l'opinió publica. I mentre ell triomfa entre les dones votants i els joves (comunitats negra i hispana a banda), Hillary triomfa entre els homes, als estats industrials i entre la gent gran; ella ha tingut que creixer políticament entre el poder masculí i s'ha fet tan forta com ells, aquest és l'origen del seu èxit agredolç que li ha arribat quan aquests valors estàn en declivi. Un parell de detalls: els catalans hem estat capaços d'escollir un president d'origen andalús, els nord-americans -amb tota la pressió mediàtica anti-musulmana rebuda- han escollit un president que de segon nom es diu Hussein. Estem en un periode de trencaments i en aquests temps el millor de tot és saber que les coses que sempre han anat d'una manera, arriba el dia que poden canviar. Mostrar-se sensible ja no és simptoma de debilitat, al contrari, és fortalesa; fortalesa d'acceptar les emocions com a motor generador de noves inercies.

"El carisma no es pot definir, però si no el tens, està clar que et falta."
Mary Lou Quinlan

diumenge, 2 de novembre de 2008

Festival Filmets

Del 14 al 22 de novembre se celebra a Badalona el festival internacional de curtmetratges Filmets 08. Pot semblar una proposta molt "outsider" però res més lluny de la realitat. La qualitat de la programació sol estar molt ben seleccionada i es fa molt cas a curts fets en altres paisos on hi ha més tradició en aquest gènere. Des dels directors que amb quatre canyes fan una història conmovedora a les produccions professionals on la qualitat tècnica pren protagonisme. Tot plegat configura una proposta molt atractiva per aquest novembre que al final de cada sessió podreu valorar en una petita enquesta. Un detall a tenir en compte: l'entrada és lliure i si hi aneu el dia que es dedica la jornada al pais convidat, després podreu gaudir de les seves especialitats gastronòmiques; per tant, opció rodona per un dia entre setmana deixar-se caure per Badalona. Alguna cosa per millorar? Sí, us podeu trobar a la sala persones que estiguin allà únicament perquè és gratis i prefereixin parlar en comptes de mantenir silenci (especialitat sector gent gran). Soc partidari sempre de fer pagar una quantitat simbòlica (3€?) per garantir la bona audició i el respecte per l'espectacle. I consti que em molesta profundament parlar en aquests termes però això ja serà motiu d'un altre post redemptori al bloc.

I si us ve de gust fer un moç informal i econòmic, Ca la Tina (c/ Magatzem 73), un lloc molt popular entre els badalonins -costa trobar taula a les hores punta- on podreu gaudir d'excel·lents entrepans tunejats al vostre gust.