Una de les entrevistes que més m'han agradat darrerament és la que us penjo en aquest post. Es va fer a Mary Lou Quinlan, experta en marketing per a dones. Algunes de les afirmacions que fa són per enfatitzar que el lideratge autoritari que pretèn obediencia i sumissió està en vies d'extinció i que actualment el gran actiu de qualsevol lider és l'emoció. Obama és probablement l'únic candidat dels Estats Units al que hem vist plorar sense reserves; aquesta fragilitat (no vista com a tal sinó com a transparència i autenticitat) sumat a la determinació en la presa de decisions l'han fet fort davant l'opinió publica. I mentre ell triomfa entre les dones votants i els joves (comunitats negra i hispana a banda), Hillary triomfa entre els homes, als estats industrials i entre la gent gran; ella ha tingut que creixer políticament entre el poder masculí i s'ha fet tan forta com ells, aquest és l'origen del seu èxit agredolç que li ha arribat quan aquests valors estàn en declivi. Un parell de detalls: els catalans hem estat capaços d'escollir un president d'origen andalús, els nord-americans -amb tota la pressió mediàtica anti-musulmana rebuda- han escollit un president que de segon nom es diu Hussein. Estem en un periode de trencaments i en aquests temps el millor de tot és saber que les coses que sempre han anat d'una manera, arriba el dia que poden canviar. Mostrar-se sensible ja no és simptoma de debilitat, al contrari, és fortalesa; fortalesa d'acceptar les emocions com a motor generador de noves inercies."El carisma no es pot definir, però si no el tens, està clar que et falta."
Mary Lou Quinlan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada