Hi ha vegades que el sentit visual inclou els altres i traspassa les limitacions de cada un d'ells. A vegades és certa la dita "una imatge val més que mil paraules" tot i que sempre m'ha semblat "patillera" (una paraula llegida no deixa de ser una imatge també) perquè a través de les paraules ens emocionem igual que amb una imatge o una melodia. El que passa és que hi ha excelents fotògrafs que amb una seqüència de 25 imatges són capaços de reflexar quirúrgicament la realitat quotidiana de molta gent. Es el cas de Christian Poveda i el magnífic reportatge arran de les "Maras" que vaig veure exposat al darrer Visa i que es pot observar en aquest enllaç. En l'essència de tot ésser està el desenvolupament social; el grup és suport, comprensió, afecte, protecció i companyia. Però si tanquem massa el cercle, hi afegim desesperació, fracàs, odi, ressentiment, pobresa social i econòmica; el meu suposat "benestar" esdevindrà supervivència i anirà directament vinculat a la destrucció dels qui estàn a l'altra bandol.
Tècnicament el resultat de la tasca és impecable. Imatges d'una força impressionant i tractades amb una gran bellesa formal. Christian Poveda té molt clar el que ens vol dir i com fer-ho. No hi han concessions a la galeria ni viscera que produeixi efectes tan impactants com estèrils en l'espectador, "únicament" honestetat visual de qui ha tastat d'aprop el conflicte.
http://idisk.mac.com/christianpoveda/Public/LaVidaLoca/index.html
http://www.nuestramirada.org/profiles/blog/list?user=y0j49ax4hrhm
http://www.lafemme-endormie.com/vidaloca/es/vida_locaES.html
3 comentaris:
Hola Guini: Me ha gustado mucho tu entrada pues siempre he tenido debilidad por los tatuajes. Estos, contrariamente a los que vemos en nuestra sociedad y que suelen tener más que nada una intención estética, son verdaderas señas de identidad y resulta impresionante que esas personas que ya no se pueden quitar esos dibujos de la piel, tampoco pueden escapar al entorno en el que viven y que se ve muy duro. Eso es estar "marcado" de por vida.La verdad es que a mí me da un poco de miedo.
Muy bueno tu comentario y muy buenas las fotografías.
Un abrazo.
Me alegro Nuria. Tu reflexion es acertada. El tatuaje es su identidad y su condena. Responde a una realidad durisima i tragica de guerra entre bandas. Las imagenes son ciertamente potentes i el tipo tiene un par. Miedo? Joder, con las miradas i pintas que gastan cualquiera les niega un cigarro, no parece que les preocupe demasiado tu salud. Un abrazo.
SMB IT Supportduravit starck
you have the perfect tattoo. however I do not sympathize with tattoos. sorry
Publica un comentari a l'entrada