He vist que feien a la televisió "Lugares comunes" de l'Adolfo Aristarain i no he pogut evitar escriure al bloc alguna referència arran d'aquesta pel·lícula on Federico Luppi i Mercè Sampietro realitzen, al meu entendre, un grandiós treball interpretatiu. Certament enriquidora, detallista i sobretot, una magnífica història d'amor. La vaig veure per primer cop quan la van estrenar fa anys al cinema i sempre l'he tingut present per la seva gran sensibilitat i per mostrar que sempre som a temps d'adquirir nous reptes i de reinventar-nos; també i molt especialment davant les dificultats. Posant al YouTube el nom de la pel·licula m'ha aparegut aquest petit fragment on el professor de literatura, sabent que el prejubilen de la universitat, comparteix importants reflexions amb els seus alumnes. Es aleshores quan comença realment la pel·licula; de com encaren tant ell com la seva dona aquesta nova etapa vital. Es una història de recerca individual explicada a través d'una relació de profund respecte entre dues persones.
Fa 2 mesos
4 comentaris:
Molt bona acotació amic Guinaliu, veig que tens un bon criteri cinematogràfic. El meu està bassat en Russ Meyer i en Ozores i no es el mateix. Per cert, has vist "Yo hice a Roque III"?. Parlant seriosament el moment màgic per mi d'aquesta peli es quan ell entra a una botiga regentada per una dona madura de bon veure a fer fotocòpies o alguna cosa semblant....i li explica el que sent per la seva dona. Es la millor manera de definir la paraula"amor" sens dubte. Convido a mirar la peli sencera i aquest moment en concret.
Hola Joan Carles. Ara mateix no recordo aquesta escena però ja me la miraré. Russ Meyer i Ozores? Ja m'informaràs però el cognom del segon no augura grans registres. Canviant de tema -Barça- avui hem patit tot i fer una esplendida 1a part. El Guddy ens ha salvat els mobles, des d'aquí el reivindico com un jugador vàlid pel Barça encara que molts socis pensin que es un petardo. Molta actitut i 3 puntets més al sarró, que ja ens fan falta. Siau.
veure Luppi sempre és un plaer, si el moment el comparteix amb la sampietro, una lliço de bon cinema. Recordo el moment que diu jcarles, és un intercanvi de floretes al més alt nivell, un joc de paraules on només la saviesa del anys et dona el coneixement just de les coses per escollir les paraules adecuades, la manera més fina de tractar una dóna. Un gran film, que juntament amb un lugar en el mundo, podrien fer trontollar el cor més fort.
Ei anònim. Efectivament, "Un lugar en el mundo" és una impressionant pel·licula amb Luppi, Roth i un José Sacristán fent el paper de la seva vida o més aviat, crec que li van escriure el paper a la seva mida. Probablement s'interpreta a sí mateix per aixó ho clava. Bona reflexió anònim.
Publica un comentari a l'entrada