Víctima i botxí

Qui no ha estat a un bar o en un altre lloc públic d'ambient hostil, amb sintonia d’informatiu televisiu de fons, i s’ha trobat amb jutjes amateurs de l'escola Charles Bronson. Tenim la mà calenta quan no va amb nosaltres el tema. La justícia popular les té aquestes coses, per això, millor sempre comptar amb l’opinió –en aquest cas veredicte- d’un professional. Precisament avui llegia una entrevista a David Garland a La Vanguardia on parla arran de la seva visió de la justicia, l’estat penal i la societat d’una manera pragmàtica, humana i com un sistema interrelacionat. D'altra banda ahir sortia la notícia a alguns mitjans d’un home que s’havia passat 13 anys a la presó acusat erròniament de violació. El seu delicte va ser patir estrabisme -com l'agressor-, una fatal roda de reconeixement i un sistema judicial indolent. La víctima ha estat el botxí d'un innocent, i no és l’únic; recordem els casos de l'Ahmed Tommouhi ja solventat, el del Comando Dixan -encara per resoldre-, el de l'Eric i l'Exèrcit del Fenix o el del Franki. No soc un paradigma de la tolerancia, l’equanimitat, ni la bondat utòpica –almenys a nivell teòric- però en aquests casos de justícia popular, presons, fiscals, codis penals, estats, ministeris i sentencies em surt la vena egoista i sempre penso que pot arribar el dia que estigui a "l’altre costat". I més avui, que amb un parell de vermuts a l’Espinaler i unes anxoves d’un innocent dissabte d’estiu i amb l’infortuni per company de viatge rodat, n’hi ha prou perquè el totpoderós i just sistema dicti sentència. Aleshores voldrem l’oportunitat o la pressumpció d’innocència que, en ocasions, neguem als altres.