Encara hi sou a temps. A partir d'aquest dissabte 30 d'agost i fins el 14 de setembre té lloc a Perpinyà el festival internacional de fotoperiodisme Visa pour l'Image. Considerat el més important del món aquí hi podreu veure el treball dels millors professionals del sector. Imatges dures, impactants, sense filtre (ni photoshop), de les que es prenen a pocs metres del subjecte; i també bellesa, hi sol haver un punt d'inflexió on una imatge de contingut esfereïdor pot esdevenir autèntica poesia visual. Sembla paradoxal i gairebé macabre oi? Certament ho és però és aleshores quan més endins arriba la imatge i es queda adderida a nosaltres. L'objectiu és donar testimoni del que està passant al món a través d'imatges subjectes a uns canons estètics, aquests dos factors són essencials perquè donar-se una passada pel Visa sigui una experiència molt intensa i apassionant. Mereixen especial atenció els fotomuntatges de Philip Blenkinsop i l'espectacle visual de Munem Wasif, entre d'altres. També el World Press Photo quye habitualment ens visita a Barcelona al CCCB d'aqui uns mesos.Canviant de tema: aquest cap de setmana coincidia amb un altre festival, el "Guitares au Palais"; una proposta musical on la guitarra és la protagonista. El dissabte era el torn per quatre cantautors, destacant les actuacions de l'occità Claude Martí i, com no, la de Paco Ibañez. Senzillament emocionant veure la seva bestial presència escènica i com la gent de Perpinyà cantava les seves cançons de memòria. Com deia al principi, encara hi sou a temps.
http://www.visapourlimage.com/index.do
http://www.cg66.fr/bienvenue/ete66/guitares_palais.html
http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080829/53529317977.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada