Hi ha vegades que el sentit visual inclou els altres i traspassa les limitacions de cada un d'ells. A vegades és certa la dita "una imatge val més que mil paraules" tot i que sempre m'ha semblat "patillera" (una paraula llegida no deixa de ser una imatge també) perquè a través de les paraules ens emocionem igual que amb una imatge o una melodia. El que passa és que hi ha excelents fotògrafs que amb una seqüència de 25 imatges són capaços de reflexar quirúrgicament la realitat quotidiana de molta gent. Es el cas de Christian Poveda i el magnífic reportatge arran de les "Maras" que vaig veure exposat al darrer Visa i que es pot observar en aquest enllaç. En l'essència de tot ésser està el desenvolupament social; el grup és suport, comprensió, afecte, protecció i companyia. Però si tanquem massa el cercle, hi afegim desesperació, fracàs, odi, ressentiment, pobresa social i econòmica; el meu suposat "benestar" esdevindrà supervivència i anirà directament vinculat a la destrucció dels qui estàn a l'altra bandol.Tècnicament el resultat de la tasca és impecable. Imatges d'una força impressionant i tractades amb una gran bellesa formal. Christian Poveda té molt clar el que ens vol dir i com fer-ho. No hi han concessions a la galeria ni viscera que produeixi efectes tan impactants com estèrils en l'espectador, "únicament" honestetat visual de qui ha tastat d'aprop el conflicte.
http://idisk.mac.com/christianpoveda/Public/LaVidaLoca/index.html
http://www.nuestramirada.org/profiles/blog/list?user=y0j49ax4hrhm
http://www.lafemme-endormie.com/vidaloca/es/vida_locaES.html
