Diumenge a les 7 de la tarda apareixia Elliott Murphy a l'escenari del Teatre Joventut dins el festival Barnasants (el nom del barri és una anècdota i el nom de "Barna" és d'allò més xava) al que proposo un canvi de nom. Elliott Murphy és un d'aquells mig desconeguts -almenys pel gran públic- històrics del rock que amb 29 discos editats a les seves esquenes segueix gaudint del directe com un nen petit. El concert de dues hores i mitja, la predisposició, la humiltat, l'actitut i la terrible energia que despren el seu directe va fer aixecar als assistents durant bona part del concert que ens va regalar. Al seu costat únicament la guitarra d'Olivier Duran, i ambdós convidant-nos a tancar els ulls i imaginar-nos que hi havia una banda tocant, i en ocasions dubtant si eren cordes o vents. El cas és que recordaré aquest concert durant molt temps per la qualitat musical i per l'actitut del protagonista que amb excelent prediposició va atendre les petitcions dels fans incondicionals de primera filera i després es deixava veure al hall del teatre signant autògrafs i parlant amb qui se li acostava. Un dels grans sap valorar el seu públic (clients al capdavall) i aquest fet és notícia. Si us agrada el rock & roll i Elliott Murphy passa a prop de casa vostra, no ho dubteu ni un instant; emoció garantida.
Fa 5 anys
